Samper de Calanda es localitza a la llera del riu Martín, en el camí que uneix Híjar i Escatrón. El casc urbà està situat sobre el marge dret del riu, a prop de la línia fèrria Saragossa-Barcelona que a la localitat compta amb un baixador.
El sector serveis ocupa un terç de la població. Agricultura, indústria i construcció es reparteixen de manera bastant equitativa la resta de llocs de treball.
Des de lluny s'aprecia el rotund volum de l'església parroquial del Salvador, construcció de segle XVIII de gran monumentalitat, amb tres naus de cinc trams i un creuer coronat per una gran cúpula sobre petxines que destaca a l'exterior juntament amb dues torres que flanquegen la façana .
Un cop al nucli urbà, de entrecreuades carrers d'ambient medieval, es recomana el passeig pel barri dels Alamines que ha aconseguit mantenir l'arquitectura pròpia de la zona. Altres elements especialment ressenyables del seu conjunt urbà són els seus fornícules, com la de la Verge del Rosari i les seves capelles-arc, com la de Sant Josep, al barri dels Alamines, i la de Santo Domingo, a la plaça del mateix nom . El molí fariner no pot deixar de visitar com un dels exemples de patrimoni etnogràfic revalorats a la zona.
Una indicació marca el camí a les ermites del Calvari i Santa Quitèria, situades a l'est de la població. El Calvari s'eleva dominant la unió entre secà i horta. L'edifici barroc acull una exposició permanent dedicada a la Setmana Santa del Baix Aragó.
Molt propera, en un bell paratge, l'ermita de Santa Quitèria, al costat d'una font miraculosa que protegeix de la ràbia, s'erigeix en gran santuari de la zona, ja que allà arriben algunes de les romeries més importants de la comarca. Al costat de l'ermita hi ha la casa de l'ermità i l'antiga hostatgeria i als seus peus es troba el jardí botànic. L'interior del temple es va restaurar respectant estructures i pintures murals de gran valor iconogràfic i artístic, constituint una de les trobades amb la cultura més importants i desconeguts de la comarca. Entre els arcs del bonic humilladero de pujada a l'ermita, la vista del poble s'enquadra com una postal.
El arqueòleg aficionat trobarà una "mina" al terme municipal de Samper de Calanda, que alberga jaciments de representatius de l'Edat del Bronze, I Edat del Ferro, de la cultura ibera i de la romana.
A més de les festes majors, a primers d'agost, Samper, un dels nou pobles de la Ruta del Tambor i el Bombo del Baix Aragó, celebra amb el compassat i eixordador ritme de aquests instruments la Setmana Santa.